Ricard Turón
21 de gener 2011
Projectar amb processos constructius industrialitzats
Sergi Valls
La prefabricació ha estat present en el món de la construcció des dels seus orígens i ha permès materialitzar gran part de les aportacions arquitectòniques que hi ha hagut al llarg de la història. La prefabricació no és res més que la industrialització parcial d’alguns processos constructius; quan la prefabricació és entesa com a un instrument projectual més apareixen ja edificis concebuts des dels processos necessaris per la seva materialització, entrem doncs a projectar també mitjançant els processos industrialitzats. Cassos pràctics: IES MEDITERRANEA al Vendrell, CEIP PARC DEL SALDADAR a Alcarràs, ESCOLA BRESSOL LA VEREMA a Ripollet.
La prefabricació
Pere Arumí
La prefabricació es un camí per aconseguir que les idees de projecte i de construcció es plasmin de manera certa i planera en la construccio de l’Obra.
Es gairabé l’única manera que tenim els projectistes de construir de manera fidedigna una idea, fidel al seu concepte inicial i adaptat de manera certa i controlada perque sigui constructiva i tingui un final feliç
L’interlocutor de l’industria del prefabricat existeix, es una persona amb una sensibilitat respecte al projecte i a les idees que ens permet compartir, identificar, millorar i fer del nostre projecte una bona obra.
L’interlocutor de l’industria del prefabricat existeix, es una persona amb una sensibilitat respecte al projecte i a les idees que ens permet compartir, identificar, millorar i fer del nostre projecte una bona obra.
industrialització adaptada a les necessitats de l'edifici
Jordi Rodriguez-Roda
1.La construcció industrialitzada és un procés de fabricació d’edificis de tots tipus i ús, dividits amb mòduls, normalment paral·lelepípedes, la mida dels quals varia en funció de la distribució i característiques de l’edifici, amb la limitació del transport i l’accessibilitat.
Construcció industrialitzada d’un edifici entre mitgeres a Santa Coloma de Gramanet.
" claridad y ligereza caracterizan hoy la sublimación de las cosas: su ingravidez es un factor positivo... " Alejandro de la Sota.
Estructura en forma de mecano, amb els interiors totalment acabats i equipats: utilitzem elements lleugers de construcció en sec per tal de facilitar l’execució en fàbrica i rendibilitzar el posterior transport.L’execució a fàbrica elimina les dificultats que generen les incidències del temps, augmenta els nivells de seguretat dels operaris, millora la gestió dels residus i permet realitzar els treballs de forma planificada i continua, mentre a l’emplaçament de l’edifici es duen a terme els treballs d’obra civil. D’aquesta manera s’estableix una reducció dràstica del termini d’entrega de l’obra en condicions d’ús.
Com utilitzar un marc de formigó per una altre funció ... o perquè se'l mengi la serp
Pià Romans
Parc de la Sauleda-Carrilet de Palafrugell, inscrit al Pla de Barris i promogut per l'Ajuntament amb fons de la Generalitat, per integrar un barri degradat a la ciutat .
Obra març-desembre 2010
L'excusa: la utilització de peces prefabricades no pensades en origen per a l'ús a que el destinem.
Es planteja el recosit de les zones i barris que integren el parc amb una única manera de enfrontar-lo, i sobre tot utilitzant de forma extensiva i intensiva el mateix material com a element identificatiu d'aquesta unitat.
Un flascó molt constructiu
El passat dijous en el flascó "Materialitzacions" van presentar-se diverses experiències entorn del fet constructiu en l'arquitectura amb un gran protagonisme dels sistemes constructiu industrialitzats. La Pià Romans, ens va explicar com es proposa donar un nou ús a un element constructiu per tal de resoldre les edificacions de suport d'un espai públic aconseguint-ne una execució més ràpida i efectiva. En Jordi Rodríguez-Roda, ens exposà la seva àmplia experiència en la projectació i execució d'edificis realitzats completament en fàbrica, mitjançant estructura metàl·lica i sistemes constructius en sec, que es divideixen en múltiples mòduls tridimensionals que són transportats i reensamblats a l'obra. Ens va presentar la versatilitat i eficiència d'aquest sistema que permet realitzar els edificis en plaços d'execució molt reduits, exemplificat en l'execució d'una l'escola. A continuació en David Codinach i en Marc Riera, ens van explicar la seva experiència en l'ampliació d'una escola que havia estat projectada per a un sistema constructiu convencional i que es va haver d'adaptar per acabar ser construït amb el mateix sistema modular industrialitzat que ens acabava de presentar el Jordi Rodriguez-Roda. Ens van parlar de les modificacions dimensionals i constructives així com de la velocitat en la presa de decicions en l'única visita d'obra a fàbrica.
En Sergi Valls ens va exposar un recorregut per a diferents obres, desde les que només acabaven resolent preindustrialment determinats elements, fins aquelles que ja han sigut concebudes i executades d'aquesta manera, ja sigui amb estructures de formigó o d'acer.
Amb la seva experiència de 30 anys en la indústria de la prefabricació, en Pere Arumí ens va explicar com es plantejen el repte de donar resposta a les especificitats de cada projecte per a que la prefabricació sigui una aliada en la projectació i oferint una resolució constructiva efectiva. Finalment, la última presentació va ser la del Ricard Turón, que ens mostrà l'execució d'una casa amb l'estructura realitzada amb panells de fusta contralaminada, un sistema totalment oposat en pes, respecte al soterrani de formigó d'aquesta mateixa casa, i que permetia una execució en 2 dies de tota l'estructura, d'una forma molt sezilla i eficaç.
En acabar les presentacions es va desencadenar un debat entre els participants i el públic en referència als avantatges de la industrialització i dels sistemes constructius exposats.
Després d'aquest flascó d'arquipíndoles tant constructiu, mai millor dit, estem molt agraïts a tots els participants que han estat disposats a compartir les seves experiències amb tots nosaltres.
17 de gener 2011
Lego
En David Codinach i en Marc Riera, ens explicaràn l'arquipíndola titulada "Lego" en el flascó Materialitzacions.
14 de gener 2011
la prefabricació
L'enginyer Pere Arumi presentarà una arquipíndola titulada "la prefabricació" en la que exposarà les seves experiències i refelexions després d'haver estat 30 anys materialitzant projectes en prefabricat.
13 de gener 2011
Projectar amb processos constructius industrialitzats
L'arquitecte Sergi Valls ens presentarà l'arquipindola " Projectar amb processos constructius industrialitzats " dintre del flascó "materialitzacions" del proper dijous dia 20. N'adjuntem una introducció:
" La prefabricació ha estat present en el món de la construcció des dels seus orígens i ha permès materialitzar gran part de les aportacions arquitectòniques que hi ha hagut al llarg de la història. La prefabricació no és res més que la industrialització parcial d’alguns processos constructius; quan la prefabricació és entesa com a un instrument projectual més apareixen ja edificis concebuts des dels processos necessaris per la seva materialització, entrem doncs a projectar també mitjançant els processos industrialitzats. Cassos pràctics: IES MEDITERRANEA al Vendrell, CEIP PARC DEL SALDADAR a Alcarràs, ESCOLA BRESSOL LA VEREMA a Ripollet."
12 de gener 2011
Industrialització adaptada a les necessitats de l'edifici
L'arquitecte Jordi Rodriguez-Roda, participara en el flascó materialitzacions, amb l'arquipíndola titulada " Industrialització adaptada a les necessitats de l'edifici" sobre la construcció insutrialitzada d'un edifici entgre mitgeres a Santa Coloma de Gramenet.
24 de desembre 2010
Reabilitació de can Geronès de Monells
Antoni Aguilar Piera
El doble objectiu d’utilització de l’edifici de Can Geronès, de forma simultània i independent, ha propiciat la potenciació de les característiques singulars de l’immoble i les seves condicions de posició en el lloc, permetent alhora la disposició de Serveis Comarcals i Centre Cívic en planta baixa i les dependències del Consorci de Les Gavarres en planta pis, amb els accessos corresponents segregats d’acord amb les oportunitats de l’entorn.
Rectoria de Sant Miquel de Pineda, de rectoria a casa rural.
Mª Goretti Raurell
En els quaderns de la revista de Girona dedicat a Sant Feliu de Pallerols es diu que "La parròquia de Sant Miquel de Pineda s´ubica al nord-oest de la Vall d'Hostoles, a l'esquerra del riu Brugent. El seu nucli urbà està format únicament per dos immobles: la casa rectoral i l'església".
La Rectoria de Sant Miquel de Pineda es troba exactament al km35 de la Ctra. D´Olot a Santa Coloma de Farners al municipi de Sant Feliu de Pallerols. La Rectoria forma part del conjunt arquitectònic de la Parròquia de Sant Miquel de Pineda, i segons la fitxa cadastral esta datada del 1161. El segle XVII es trobava inclosa dins la batllia de la Vall d´Hostoles i l'església era sufragània de la de Sant Iscle de Colltort, en el segle XIX recupera la condició de parròquia independent fet que fa que els rectors visquin a la rectoria. L'última persona en habitar-la va ser la Paquita, que hi va viure fins el moment de la segregació quant es va traslladar a les Planes on resideix en l'actualitat. El conjunt parroquial es va segregar aproximadament al 2004 mantenint però les servituds conegudes sobre la parcel.la, servitud de pas i del pou.
Històricament totes les esglésies rurals tenien la rectoria o bé com a part l'edifici o com a part del conjunt parroquial en el nostre cas la Rectoria és un edifici independent part del conjunt parroquial de Sant Miquel de Pineda.
TRANSFORMAR EL LLOC DES DE LA PELL
Laia Escribà Nadal - Yosko Navarro Garcia- Sicilia, arquitectes
Remodelar un Habitatge, un Ajuntament i un Showroom - Tres projectes de Re-HABILITACIÓ, tres espais on hem desvetllat i valoritzat l’arquitectura original, tot i adpatant-la a nous usos i exigències.
Rehabilitació de la tanca del cementiri de Girona
Josep Mª Fortià
L’Ajuntament de Girona va assumir com a obra del Fons Estatal d’Inversió Local la rehabilitació de la tanca històrica del cementiri de Girona, obra de l’arquitecte noucentista Rafael Masó.
L’Ajuntament de Girona va assumir com a obra del Fons Estatal d’Inversió Local la rehabilitació de la tanca històrica del cementiri de Girona, obra de l’arquitecte noucentista Rafael Masó.
La tanca del cementiri de Girona és l’última obra del període noucentista de l’arquitecte Rafael Masó. Va ser construïda entre els anys 1917 i 1919 i és plena d’elements simbòlics que fan referència a elements teològics i litúrgics. A nivell de simbologia, aquest projecte té un valor molt clar com a referent de la seva obra litúrgica, basada en els aprenentatges del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona en el qual s’opta per una litúrgia renovada que té com a font d’inspiració el cristianisme més pur i d’estètica primitiva de l’art paleocristià. Des de l’òptica general de l’obra de Masó, estem a les acaballes de la plenitud del moviment noucentista, amb el Masó més creatiu i segur del seu llenguatge a finals del període 1912-1918. A partir d’aquest moment, Masó fa un replanteig de la seva arquitectura amb una postura més conservadora i acadèmica.
23 de desembre 2010
Palimpsests, i la nova escriptura en l'edificació existent.

En el flascó palimpsests els participants ens han ofert un repertori variat de maneres d'intervenir sobre construccions ja existents. En Josep Mª Fortià ens va explicar el treball de rehabilitació de la tanca del cementiri de Girona i la seva revaloraització mitjançant la definició de l'espai públic que l'acompanya. La Laia Escribà y en Yosko Navarro van presentar-nos la forma d'afrontar la intervenció en tres espai existents de característiques i usos finals molt diferents, mantenint el màxim d'elements característics de l'espai original. En Xavier Solà va explicar-nos l'evolució del monestir que queda integrat en la vila d'Amer, i com aquest es va adaptant a les diverses necessitats de cada període històric. La Mª Goretti Raurell i en Roy Lawson ens van presentar com la rectoria de St. Miquel de Pineda assumeix el seu projecte vital per a transformar-se en el seu habitatge i com recuperarà els hostes convertint-se també en una casa de turisme rural, mitjançant una intervenció basada en el respecte vers aquesta edificació del segle XII. En Miquel Capdevila ens va parlar del Castell de la Trinitat a Roses, de com una edificació que s'havia concebut com a fortalesa, es transforma en un espai flexible apte per a múltiples usos, recuperant la llum de la qual normalment aquetes maquines de guerra se'n veien privades. En Joaquim Puigvert va presentar-nos com l’arquitecte noucentista Josep Danés incorpora l’estudi que fa de les masies, i la influència d’altres referents com a forma d’intervenir en edificacions existents. I Finalment l’Antoni Aguilar ens va explicar la seva intervenció a l’edificació rural anomenada can Geronès a Monells, per a convertir-se en un equipament d’usos cívics i terciaris, on destaca el pati clos com a element exempt de l’edificació, que s’incorpora en els nous usos incloent una rampa que en millorarà l’accessibilitat.
Aquest conjunt d’experiències han contribuït a formar una certa visió general de com les edificacions es transformen i evolucionen al llarg de temps a través de les intervencions que s’hi realitzen i de com la manera d’afrontar-les repercutirà en la lectura d’aquesta densitat històrica.
Agraïm a tots els participants que hagin compost aquest mosaic d’experiències tant interessants.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)









