Hologrames

En la tertúlia de després de les presentacions, havent vist els escanejats de maquetes i les impresions 3d, vam parlar de les noves tecnologies aplicades als mètodes d'expresió de l'arquitectura, i en David Jiménez ens va parlar d'unes pantalles que generaven un holograma. I com que no ens n'acavabem de fer a l'idea, li agraïm que ens hagi enviat aquest enllaç  per a que ho puguem veure.

ELS GRATACELS DE LA FRIEDRICHSTRASSE

Xavier Moliner i Milhau (androna)

El projecte de gratacels de la Friedrichstrasse proposat per Mies van der Rohe es va materialitzar en tres fotomuntatges diferents pensats per presentar-se al concurs. La parcel.la triangular va condicionar la forma de l’edifici el qual, molt lligat als moviments expressionistes, va voler transmetre una forma cristal·lina i etèria que sorgia del terra, com si d’una peça de cristall es tractés.

Deixant de banda el seu valor conceptual vaig fer l’exercici d’intentar determinar fins a quin punt els tres fotomuntatges mostraven la realitat del projecte dibuixat per l’arquitecte. De seguida es va fer evident les transformacions i alteracions que va haver de fer Mies per tal de construir aquelles tres imatges per tal d’arribar al resultat desitjat. Vaig emprar la tècnica de la restitució per tal d’obtenir els punts de vista i observar si les perspectives coincidien amb els dibuixos. 

GORDON CULLEN - UN ANÁLISI MEDIANTE LA VISIÓN SERIAL

David Jiménez

Gordon Cullen fue un conocido urbanista británico con una gran capacidad gráfica. Gracias a su obra y los estudios gráficos realizados a lo largo de los años influyó en  nuevas formas de percibir la ciudad y en la obra de unos amigos suyos: Alison y Peter Smithson.

EL FOTOMUNTATGE ARQUITECTÒNIC, UNA PETITA HISTÒRIA

Xavier Moliner i Milhau (androna)

L’aparició de la fotografia va suposar un trasbals d’una gran magnitud en el món de la representació i especialment en els àmbits pictòrics. La nova descoberta va ser considerada d’entrada com una representació fidedigne i exacte de la realitat però, fonamentat pels artistes de l’època, totalment mancada de qualsevol valor artístic. La representació feta a través d’un aparell mecànic no podia transmetre cap sentiment ni tenir ànima. Els arquitectes, formats a les mateixes facultats artístiques que els pintors, van seguir els mateixos raonaments que els seus companys il·lustrats, de tal manera que la introducció i la utilització de la fotografia en la representació arquitectònica com a mètode d’expressió va tardar molt de temps.