25 de febrer 2011

PLAÇA DE L’ABSIS DE LA CATEDRAL DE TORTOSA

Josep Camps, Mariel·la Agudo i Aitor Horta 
La intervenció a la Plaça de l'Absis de la Catedral de Tortosa requeria una mirada atenta per tal recuperar alguns aspectes que, al llarg del temps i a després de diverses intervencions, havien conduït els darreres de l'absis en un espai obert a l'oblit.La transició topogràfica entre el Castell de la Suda i el riu Ebre té lloc a la Catedral i als espais públics del seu voltant . Així, la plaça de l'absis esdevé un punt de transició que articula tant la circulació quotidiana pròpia del barri, com la circulació monumental entre els dos principals edificis representatius de Tortosa -Catedral i Castell de la Suda-.

PORT DE BLANES

Josep Mª Torra.
 Avui es porta a terme el que serà sens dubte la transformació més important del Port del Blanes. Simplement dir que representa la desaparició del vell dic, que ja tenia més d’un segle, i la construcció d’un nou port d’acord amb les tècniques actuals. No és tracta de complementar alguna formació natural mitjançant una obra de dimensions més o menys grans, sinó que és autènticament una “nova topografia”, un d’aquells “paisatges alterats” dels quals ja fa molts anys ens parlaven alguns fotògrafs en una exposició profètica.

PONTS DE L’EIFFEL A GIRONA

Miriam Jorba Campo
Alexandre Gustave Eiffel, juntament amb la seva constructora, varen construir a Girona diversos ponts a finals del segle XIX.
En aquesta època Girona s’havia expandit cap els barris perifèrics i per tant la necessitat de poder creuer els rius va ser prioritària:

24 de febrer 2011

L’espai urbà a diversa escala

En el flascó transformacions urbanes s’han presentat diversos casos que ens han permès conèixer com la ciutat i el paisatge evoluciona al llarg de la seva història o a través d’intervencions puntuals.
La Míriam Jorba ens va explicar com la ciutat de Girona ha perdut els diversos ponts que va construir Gustave Eiffel, que en el seu moment connectaven diversos espais separats de la ciutat i que degut a la desaparició dels obstacles que els donaven sentit i a l’evolució dels mitjans de transport, han anat desapareixent.
En Marc Manzano ens va parlar del material sensible, entès com a estímul específic d’un lloc, que permet desenvolupar propostes empàtiques de transformació de diversos espais públics.
L’Alea Noguera i en Pau Fraguell ens van presentar la formació i evolució del barri de Sant Narcís, des de la seva gènesi als anys 50 , concebut com a model autònom de baixa densitat en el context d’un espai de caràcter rural. I com aquest barri s’ha vist envoltat d’un teixit urbà radicalment diferent, quedant com a reducte d’un model urbà que presenta unes tipologies edificatòries molt especifiques que actualment presenten certes mancances funcionals.
També varem poder escoltar la reflexió crítica que ens va presentar en Josep Mª Torra sobre el l’ampliació del port de Blanes, sobre les conseqüències que una intervenció d’aquest tipus pot ocasionar en la manera de viure i entendre aquest espai que defineix el límit de la ciutat amb el mar.
En Josep Camps, la Mariel·la Agudo i l’Aitor Horta ens van explicar el cas de la recuperació de la plaça de l’Absis de Tortosa que estava abandonada a un ús impropi al que es mereixia, la seva intervenció en l’espai que s’enfronta al absis soluciona el desnivell de cota existent amb els carrers adjacents, aportant una solució que el qualifica mitjançant una suau graderia, la pavimentació i la il•luminació, amb ressonàncies geomètriques de l’Absis de la Catedral.
Tornant a Girona, en Josep Mª Birulés, ens va explicar el cas del Pou Rodó, on amb una intervenció basada en el buidatge de la degradada edificació, es genera una nova plaça en una zona del Barri Vell que es trobava en un estat d’abandó.
Sense canviar de ciutat, en Pep de Solà Morales ens va explicar el pla de millora urbana en la illa edificada del mercat de Sta. Eugènia de Girona que ha permès convertir-la en una plaça a la qual també es pot accedir mitjançant una nova connexió peatonal generada. Aquest nou espai públic queda definit per un equipament públic i un nou edifici d’habitatges que s’encarreguen de resoldre les mitgeres que havien quedat al descobert.
També vam poder veure una altra manera d’afrontar la concreció d’un espai públic, que presentava un estat actual amb un cert grau d’indeterminació, mitjançant la recomposició de diversos fragments patrimonials, és el cas de la Plaça del Convent dels Agustins, que ens va presentar en Quim Esteve, en la que les restes d’una esglèsia es van convertir en el material identificatiu d’un espai públic abocat al mar.
Finalment en Marc Torra ens va oferir una visió irònica sobre les incongruències dels planejaments urbanístics i en defensa del sentit comú que s’hauria d’aplicar en cada cas específic.
Totes aquestes explicacions concentrades ens van permetre d’aproximar-nos a la ciutat, des de les diferents evolucions temporals i a diverses escales d’intervenció, per entendre una mica més el complex espai urbà. Per això, estem molt agraïts a tots el participants que han tingut la generositat de comprimir en una arquipíndola, la llarga durada de les seves experiències i reflexions per a compartir-les amb tots nosaltres.


22 de febrer 2011

La creació de la plaça del Mercat de Santa Eugènia

En Josep Mª de Solà-Morales, presentarà l'arquipíndola titulada "La creació de la plaça del Mercat de Santa Eugènia (2005 – 2011)" .

De grumoll a tortell, el cas del Pou Rodó de Girona

En Josep Mª Birulés ens presentarà una arquipíndola sobre el cas del Pou Rodó de Girona.

18 de febrer 2011

De la zona verda al "jo no sóc ruc". O l'urbanisme com a instrument de poder

En Marc Torra, ens presentarà l'arquipíndola titulada " De la zona verda al "jo no sóc ruc". O l'urbanisme com a instrument de poder". N'adjuntem la seva presentació:
"La millor intenció de projecte, el coneixement més íntim i directe dels problemes, les aspiracions més nobles [....] de l’arquitecte, del client, de l’ajuntament  [....] les ofega l’abraçada de la llei, cega i voraç com el drac que demana sacrificis, pensada des de la gran ciutat i obligant al vassallatge abans de qualsevol transformació, urbana o no."

17 de febrer 2011

Plaça de l'Absis de Tortosa

En Josep Camps i la Mariel·la Agudo presentaran una arquipíndola sobre la Plaça de l'Absis de la Catedral de Tortosa, de la que ens avancen que "requeria una mirada atenta per tal recuperar alguns aspectes que, al llarg del temps i a després de diverses intervencions, havien conduït els darreres de l'absis en un espai obert a l'oblit."

15 de febrer 2011

Parc del Convent dels Agustins

En Quim Esteve ens presentarà una arquipíndola  titulada "El parc del Convent dels Agustins, recuperació d'un patrimoni local i revalorització d'un espai Públic" sobre la transformació urbana que aquest parc ha implicat a Palamós. 

02 de febrer 2011

L'ampliació del port de Blanes

En Josep Mª Torra ens presentarà una arquipíndola sobre les obres d'ampliació del Port de Blanes, centrada en la transformació accelerada del paisatge.

01 de febrer 2011

Pròxim flascó: TRANSFORMACIONS URBANES

El pròxim dimecres 23 de Febrer  tindrà lloc a la Sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del Coac el flascó d’arquipíndoles anomenat Transformacions urbanes, en el que proposem que es parli de l’evolució de la ciutat des de la visió més general, pròpia d’un planejament urbanístic, fins a la més concreta, corresponent a la intervenció puntual en un determinat espai públic.
Des de les formes de creixement de les ciutats i la seva relació amb les infraestructures o el paisatge, fins a les diferents formes de millora de la ciutat antiga, ja sigui mitjançant estratègies globals o mitjançant operacions específiques en determinats espais degradats.
A part de les propostes actuals o de futur, també ens interessa entendre l’evolució històrica de les ciutats i entendre els factors que l’han portat fins a l’estat actual.
Un altre punt de vista interessant seria aquell que fes referència a les transformacions urbanes des del punt de vista de l’ús social de la ciutat, la homogeneïtzació o globalització dels centres urbans, el model de ciutat aparador o temàtica.
Amb tot aquest ventall de possibilitats que ens ofereix la ciutat, us animem a compartir les vostres experiències o reflexions presentant una arquipíndola en el flascó: Transformacions urbanes, i que us afegiu a les propostes de participació que ja hi han: