En el flascó transformacions urbanes s’han presentat diversos casos que ens han permès conèixer com la ciutat i el paisatge evoluciona al llarg de la seva història o a través d’intervencions puntuals.
La Míriam Jorba ens va explicar com la ciutat de Girona ha perdut els diversos ponts que va construir Gustave Eiffel, que en el seu moment connectaven diversos espais separats de la ciutat i que degut a la desaparició dels obstacles que els donaven sentit i a l’evolució dels mitjans de transport, han anat desapareixent.
En Marc Manzano ens va parlar del material sensible, entès com a estímul específic d’un lloc, que permet desenvolupar propostes empàtiques de transformació de diversos espais públics.
L’Alea Noguera i en Pau Fraguell ens van presentar la formació i evolució del barri de Sant Narcís, des de la seva gènesi als anys 50 , concebut com a model autònom de baixa densitat en el context d’un espai de caràcter rural. I com aquest barri s’ha vist envoltat d’un teixit urbà radicalment diferent, quedant com a reducte d’un model urbà que presenta unes tipologies edificatòries molt especifiques que actualment presenten certes mancances funcionals.
També varem poder escoltar la reflexió crítica que ens va presentar en Josep Mª Torra sobre el l’ampliació del port de Blanes, sobre les conseqüències que una intervenció d’aquest tipus pot ocasionar en la manera de viure i entendre aquest espai que defineix el límit de la ciutat amb el mar.
En Josep Camps, la Mariel·la Agudo i l’Aitor Horta ens van explicar el cas de la recuperació de la plaça de l’Absis de Tortosa que estava abandonada a un ús impropi al que es mereixia, la seva intervenció en l’espai que s’enfronta al absis soluciona el desnivell de cota existent amb els carrers adjacents, aportant una solució que el qualifica mitjançant una suau graderia, la pavimentació i la il•luminació, amb ressonàncies geomètriques de l’Absis de la Catedral.
Tornant a Girona, en Josep Mª Birulés, ens va explicar el cas del Pou Rodó, on amb una intervenció basada en el buidatge de la degradada edificació, es genera una nova plaça en una zona del Barri Vell que es trobava en un estat d’abandó.
Sense canviar de ciutat, en Pep de Solà Morales ens va explicar el pla de millora urbana en la illa edificada del mercat de Sta. Eugènia de Girona que ha permès convertir-la en una plaça a la qual també es pot accedir mitjançant una nova connexió peatonal generada. Aquest nou espai públic queda definit per un equipament públic i un nou edifici d’habitatges que s’encarreguen de resoldre les mitgeres que havien quedat al descobert.
També vam poder veure una altra manera d’afrontar la concreció d’un espai públic, que presentava un estat actual amb un cert grau d’indeterminació, mitjançant la recomposició de diversos fragments patrimonials, és el cas de la Plaça del Convent dels Agustins, que ens va presentar en Quim Esteve, en la que les restes d’una esglèsia es van convertir en el material identificatiu d’un espai públic abocat al mar.
Finalment en Marc Torra ens va oferir una visió irònica sobre les incongruències dels planejaments urbanístics i en defensa del sentit comú que s’hauria d’aplicar en cada cas específic.
Totes aquestes explicacions concentrades ens van permetre d’aproximar-nos a la ciutat, des de les diferents evolucions temporals i a diverses escales d’intervenció, per entendre una mica més el complex espai urbà. Per això, estem molt agraïts a tots el participants que han tingut la generositat de comprimir en una arquipíndola, la llarga durada de les seves experiències i reflexions per a compartir-les amb tots nosaltres.
