PORT DE BLANES

Josep Mª Torra.

 Avui es porta a terme el que serà sens dubte la transformació més important del Port del Blanes. Simplement dir que representa la desaparició del vell dic, que ja tenia més d’un segle, i la construcció d’un nou port d’acord amb les tècniques actuals. No és tracta de complementar alguna formació natural mitjançant una obra de dimensions més o menys grans, sinó que és autènticament una “nova topografia”, un d’aquells “paisatges alterats” dels quals ja fa molts anys ens parlaven alguns fotògrafs en una exposició profètica.

“En aquells temps, abans de la Gran Guerra, encara no era indiferent que un home morís o visqués. Quan algú era esborrat del mapa, el seu lloc no era ocupat immediatament amb ganes d’oblidar els morts, sinó que quedava ferm el buit que havia deixat i els testimonis de la seva mort que hi pogués haver, propers o llunyans, emmudien tan sovint com s’adonaven d’aquella mancança. Quan el foc destruïa una casa de qualsevol renglera de cases d’un carrer, el solar de l’ incendi quedava força temps buit, ja que els paletes treballaven a poc a poc, pensant-s’hi, i els veïns més propers i els qui acostumaven a passar per aquell indret recordaven la configuració i les parets de l’edifici desaparegut quan giraven els ulls cap a l’espai on s’havia alçat la casa destruïda. Les coses anaven així aquells dies. A tot allò que creixia li calia molt de temps per créixer i a tot allò que desapareixia li calia, també, molt de temps per ser oblidat. Totes les coses que havien existit havien deixat rastre. En aquella època, es vivia dels records, com avui es viu de la facultat d’oblidar ràpidament i vigorosament.”
Joseph Roth, del llibre “La marxa de Radetzky”