Reabilitació de can Geronès de Monells

Antoni Aguilar Piera

El doble objectiu d’utilització de l’edifici de Can Geronès, de forma simultània i independent, ha propiciat la potenciació de les característiques singulars de l’immoble i les seves condicions de posició en el lloc, permetent alhora la disposició de Serveis Comarcals i Centre Cívic en planta baixa i les dependències del Consorci de Les Gavarres en planta pis, amb els accessos corresponents segregats d’acord amb les oportunitats de l’entorn.

Rectoria de Sant Miquel de Pineda, de rectoria a casa rural.

Mª Goretti Raurell

En els quaderns de la revista de Girona dedicat a Sant Feliu de Pallerols es diu que  "La parròquia de Sant Miquel de Pineda s´ubica al nord-oest de la Vall d'Hostoles, a l'esquerra del riu Brugent. El seu nucli urbà està format únicament per dos immobles: la casa rectoral i l'església".

La Rectoria de Sant Miquel de Pineda es troba exactament al km35 de la Ctra. D´Olot a Santa Coloma de Farners al municipi de Sant Feliu de Pallerols. La Rectoria forma part del conjunt arquitectònic de la Parròquia de Sant Miquel de Pineda, i segons la fitxa cadastral esta datada del 1161. El segle XVII es trobava inclosa dins la batllia de la Vall d´Hostoles i l'església era sufragània de la de Sant Iscle de Colltort, en el segle XIX recupera la condició de parròquia independent fet que fa que els rectors visquin a la rectoria.  L'última persona en habitar-la va ser la Paquita, que hi va viure fins el moment de la segregació quant es va traslladar a les Planes on resideix en l'actualitat.  El conjunt parroquial es va segregar aproximadament al 2004 mantenint però les servituds conegudes sobre la parcel.la, servitud de pas i del pou.

Històricament totes les esglésies rurals tenien la rectoria o bé com a part l'edifici o com a part del conjunt parroquial en el nostre cas la Rectoria és un edifici independent part del conjunt  parroquial de Sant Miquel de Pineda. 

TRANSFORMAR EL LLOC DES DE LA PELL

Laia Escribà Nadal - Yosko Navarro Garcia- Sicilia, arquitectes

Remodelar un Habitatge, un Ajuntament i un Showroom - Tres projectes de Re-HABILITACIÓ, tres espais on hem desvetllat i valoritzat l’arquitectura original, tot i adpatant-la a nous usos i exigències.

Rehabilitació de la tanca del cementiri de Girona

Josep Mª Fortià

L’Ajuntament de Girona va assumir com a obra del Fons Estatal d’Inversió Local la rehabilitació de la tanca històrica del cementiri de Girona, obra de l’arquitecte noucentista Rafael Masó.

La tanca del cementiri de Girona és l’última obra del període noucentista de l’arquitecte Rafael Masó. Va ser construïda entre els anys 1917 i 1919 i és plena d’elements simbòlics que fan referència a elements teològics i litúrgics. A nivell de simbologia, aquest projecte té un valor molt clar com a referent de la seva obra litúrgica, basada en els aprenentatges del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona en el qual s’opta per una litúrgia renovada que té com a font d’inspiració el cristianisme més pur i d’estètica primitiva de l’art paleocristià. Des de l’òptica general de l’obra de Masó, estem a les acaballes de la plenitud del moviment noucentista, amb el Masó més creatiu i segur del seu llenguatge a finals del període 1912-1918. A partir d’aquest moment, Masó fa un replanteig de la seva arquitectura amb una postura més conservadora i acadèmica.

Palimpsests, i la nova escriptura en l'edificació existent.

En el flascó palimpsests els participants ens han ofert un repertori variat de maneres d'intervenir sobre construccions ja existents. En Josep Mª Fortià ens va explicar el treball de rehabilitació de la tanca del cementiri de Girona i la seva revaloraització mitjançant la definició de l'espai públic que l'acompanya. La Laia Escribà y en Yosko Navarro van presentar-nos la forma d'afrontar la intervenció en tres espai existents de característiques i usos finals molt diferents, mantenint el màxim d'elements característics de l'espai original. En Xavier Solà va explicar-nos l'evolució del monestir que queda integrat en la vila d'Amer, i com aquest es va adaptant a les diverses necessitats de cada període històric. La Mª Goretti Raurell i en Roy Lawson ens van presentar com la rectoria de St. Miquel de Pineda assumeix el seu projecte vital per a transformar-se en el seu habitatge i com recuperarà els hostes convertint-se també en una casa de turisme rural, mitjançant una intervenció basada en el respecte vers aquesta edificació del segle XII. En Miquel Capdevila ens va parlar del Castell de la Trinitat a Roses, de com una edificació que s'havia concebut com a fortalesa, es transforma en un espai flexible apte per a múltiples usos, recuperant la llum de la qual normalment aquetes maquines de guerra se'n veien privades. En Joaquim Puigvert va presentar-nos com l’arquitecte noucentista Josep Danés incorpora l’estudi que fa de les masies, i la influència d’altres referents com a forma d’intervenir en edificacions existents. I Finalment l’Antoni Aguilar ens va explicar la seva intervenció a l’edificació rural anomenada can Geronès a Monells, per a convertir-se en un equipament d’usos cívics i terciaris, on destaca el pati clos com a element exempt de l’edificació, que s’incorpora en els nous usos incloent una rampa que en millorarà l’accessibilitat.

Aquest conjunt d’experiències han contribuït a formar una certa visió general de com les edificacions es transformen i evolucionen al llarg de temps a través de les intervencions que s’hi realitzen i de com la manera d’afrontar-les repercutirà en la lectura d’aquesta densitat històrica.

Agraïm a tots els participants que hagin compost aquest mosaic d’experiències tant interessants.

El Castell de la Trinitat de Roses, de màquina de guerra a espai multiús

L'arquitecte Miquel Capdevila, ens presentarà l'arquipíndola titulada " El Castell de la Trinitat de Roses, de màquina de guerra a espai multiús ", de la qual ens n'avança la seguent introducció:

El Castell de la Trinitat, situat estratègicament a la falda del Puig Rom, es va finalitzar el 1553. Al esser dinamitat i volat el 1814, es va convertir en un munt de runes que sovint es confonia amb la muntanya.

Actualment, s'ha reconstruït la pell de l'edifici a imatge del castell original per recuperar-lo com a fita en el territori, i s'ha projectat l’interior amb espais propis de l’arquitectura actual, amplis i amb il·luminació natural, sempre en diàleg amb les restes del castell.El projecte es va redactar sense preveure cap ús concret de l’edifici, per tant d’alguna manera inacabat en el seu interior, però amb la condició de que permetés varis usos com: museus, centre de reunions, bar, restaurant .....

Rectoria de Sant Miquel de Pineda, de Rectoria a casa rural

La historiadora Goretti Raurell, ens presentarà una arquipíndola sobre la restauració i transformació d´una rectoria del s.XII per convertirla en habitatge i casa rural. Serà en el  flascó "Palimpsests" del próxim dimecres.

Rehabilitació de can Gironès a Monells

L'arquitecte Antoni Aguilar ens presentarà una arquipíndola en el flascó "palimpsests" sobre la transformació del habitatge rural anomenat Can Gironès en un equipament terciari a  Monells.

Cap a la tanca a través de la secció

El doctor arquitecte Josep Maria Fortià, participarà en el flascó palimpsests amb l'arquipíndola titulada: " Cap a la tanca a través de la secció: la intervenció en la façana i l'espai públic del cementiri de Girona ", en la que explicarà la intervenció en l’última obra del període noucentista de l’arquitecte Rafael Masó.

Santa Maria d'Amer, un monestir integrat a la vila

L'historiador Xavier Solà, ens presentarà una arquipíndola titulada: "Santa Maria d'Amer, un monestir integrat a la vila" en el pròxim flascó Palimpsests. N'adjuntem una presentació:

Santa Maria d’Amer té la particularitat de ser un monestir integrat dins la vila, tot i que ja des del segle XVII, intentava mantenir-se tancat en un clos amb tres portes i portar una vida al marge de la vila i de la població civil. La vida comunitària tampoc era tal i, sobretot després dels terratrèmols, quan desapareixen espais col·lectius, com el claustre, el refetor i el dormitori; de llavors ençà cada oficial disposava de la seva pròpia casa. Totes aquestes cases, per separat i després de les desamortitzacions de 1836, passen a mans particulars, on han continuat fins avui.

Material sensible

L'arquitecte Marc Manzano presentarà una arquipíndola titulada " Material sensible " en el flascó "Transformacions urbanes" sobre les idees que es generen alhora d’intervenir en l’espai públic i com aquestes acaben per transformar-lo.

Transformar el lloc desde la pell

La Laia Escribà i en Yosko Navarro, participaran al flascó Palimpsests amb l'arquipíndola titulada: " Transformar el lloc desde la pell: una casa, un showroom i un ajuntament" en la que ens presentaran 3 projectes de rehabilitació-canvi d’ús de 3 espais diferents, un d’us privat, l’altre comercial-màgic-lúdic i l’altre públic.