Rectoria de Sant Miquel de Pineda, de rectoria a casa rural.

Mª Goretti Raurell

En els quaderns de la revista de Girona dedicat a Sant Feliu de Pallerols es diu que  "La parròquia de Sant Miquel de Pineda s´ubica al nord-oest de la Vall d'Hostoles, a l'esquerra del riu Brugent. El seu nucli urbà està format únicament per dos immobles: la casa rectoral i l'església".

La Rectoria de Sant Miquel de Pineda es troba exactament al km35 de la Ctra. D´Olot a Santa Coloma de Farners al municipi de Sant Feliu de Pallerols. La Rectoria forma part del conjunt arquitectònic de la Parròquia de Sant Miquel de Pineda, i segons la fitxa cadastral esta datada del 1161. El segle XVII es trobava inclosa dins la batllia de la Vall d´Hostoles i l'església era sufragània de la de Sant Iscle de Colltort, en el segle XIX recupera la condició de parròquia independent fet que fa que els rectors visquin a la rectoria.  L'última persona en habitar-la va ser la Paquita, que hi va viure fins el moment de la segregació quant es va traslladar a les Planes on resideix en l'actualitat.  El conjunt parroquial es va segregar aproximadament al 2004 mantenint però les servituds conegudes sobre la parcel.la, servitud de pas i del pou.

Històricament totes les esglésies rurals tenien la rectoria o bé com a part l'edifici o com a part del conjunt parroquial en el nostre cas la Rectoria és un edifici independent part del conjunt  parroquial de Sant Miquel de Pineda. 

En tot moment amb aquest projecta volem ser respectuosos amb l'edifici i sobretot volem tornar a donar vida a un edifici que en el seu dia havia estat el nucli de les masies del voltant.  L'Església i la Rectoria servien de punt d'unió dels veïns de Sant Miquel, sobretot  la canalla ja que l'antiga eixida de la casa servia d'escola i  els veïns  dels voltants recorden amb claredat el seu pas per aquesta.  També recorden el pas del tren per davant mateix de l'era, la línia de l'antic carrilet que ara correspon amb la via verdes ,  i sobretot recorden amb molta estimació a la Paquita i els últims anys en que va viure sola a la rectoria ja que sembla que entre tots la cuidaven i li feien companyia. 

Cal tenir present que degut a la manca de manteniment i el desús l'edifici va anar caient en un estat pràcticament ruinos.   El nostre projecte es transformar la rectoria en una casa rural amb set habitacions i restaurant per residents i alhora convertir-la en la nostre llar, donat-li de nou un us i oferint un servei als nostres futurs hostes que en manera molt diferent ja havia tingut en el passat.

 En la part exterior volem conservar l'essència de la casa recuperant elements que estaven coberts en el passat, uns dels mes vistosos tal com podeu veure per les fotografies són els arcs en la planta inferior, on hi havia les quadres i també la recuperació de la eixida, on s'emplaçarà el menjador pels nostres hostes.   Amb l'obertura dels arcs em aconseguit que l'edifici hagi guanyat amb alçada i tal com es veu en les fotos la façana sud és la que ha patit un canvi mes dramàtic passant a ser una de les façanes mes boniques de l'edifici.

 La coberta s'ha desmuntat, netejat i tornat a muntar utilitzant tots els materials originals, roure, pollancre, tova.  Tots aquest material s'han recuperat, netejat, tractat i la coberta s'ha reforçat amb un cinto perimetral per tal de reforçar l'estructura de tot l'edifici.

L'era, és un dels elements exteriors que també s'ha desmuntat i es tornarà a muntar en el moment oportú.

En la part interior és on s'està portant a terme una transformació mes gran per adaptar l'edifici a les necessitats del negoci i també a les nostres necessitats familiars,  intentem però conservar tots aquells elements intrínsecs a l'edifici i que li donen el seu caràcter únic.  L'antiga cuina econòmica, les voltes d'aresta de la planta baixa, sostres, terres, etc.. el màxim  possible i sempre si ens ho permet aquest codi tècnic tant interessant que et condiciona tant i tant a l'hora de realitzar el projecte sobre paper, alhora de l'obtenció de permisos i durant la seva execució. 

Potser el títol d'aquesta arquIpíndola hauria d'haver estat, Rectoria de Sant Miquel de Pineda de rectoria a llar i casa rural.   Com us podeu imaginar un projecte així no és fàcil de tirar endavant, per nosaltres tot va començar el novembre del 2006 quant varem deixar enrere la nostre vida a Edinburgh per engegar el camí de tornada per mi, d'anada pel Roy i el Silvestre cap a Catalunya.    La rectoria la varem veure només tres mesos després d'arribar i la vam adquirir al cap d'uns mesos, sabeu aquests edificis que desprenen un no se que, els veus i saps que et poden donar tot el que necessites i mes, doncs això ens ho va donar la rectoria quant la varem veure per primera vegada i continua donant-nos aquesta sensació ara mateix. Quant et trobes davant d'un edifici així, tal com sabeu els arquitectes, has de veure el que hi ha, però també has de ser capaç de veure mes enllà de la pols i les teranyines com es pot conservar, transformar i millorar.   Aquestes cases tenen molta historia, però sobretot desprenent molta vida, vida viscuda per tots els que hi han passat i per tot el que hi ha passat i això cal tenir-ho present.

M'agradaria acabar, ja molt ràpidament dient que per tirar endavant un projecte així cal un equip de gent que estimin aquest tipus d'edificis, desde els arquitectes, aparellador, constructor, etc.. i nosaltres tenim moltíssima sort d'haver-los trobat.  Recordo que en Pere Vidal que amb el seu equip porten a terme l'execució de l'obre ens va dir al Roy hi ha mi abans de començar que una obra així no es fa per fer diners, si no perquè t´agrada i jo afegiré perquè te l'acabes estima'n quasi com un fill.