Els inuit que significa éssers humans són un dels pobles indígenes que encara conserven moltes de les seves antigues tradicions. Vivint en perfecta simbiosi amb la naturalesa, els inuit han sabut aprofitar al màxim els escassos recursos que l'Àrtic els ofereix i s'han convertit en l'actualitat en la societat caçadora més avançada del món. Al nord-oest de Grenlàndia trobem un dels grups inuit més tradicionals anomenat Inughuit (“els grans homes”). Són caçadors del gel i fills de la terra.
Una de les coses que més sorprèn al viatger que recorre les terres verges i salvatges de Grenlàndia, és la gran quantitat d’icebergs que pot trobar al seu pas. Tots són diferents, tant en el seu aspecte, grandària, textura i color. El nilak o gel blau, és un dels tipus d’icebergs més macos que podem veure. El canvi climàtic està afectant molt a un país com Grenlàndia i bona mostra d’això, és el retrocés que pateixen les glaceres grenlandeses que produeixen aquests icebergs.
Els inuit de Grenlàndia viuen repartits en petites poblacions com ara Narsaq, considerat un dels pobles més macos i emblemàtics de tot el país. Els iglús de neu han donat pas a les cases prefabricades de colors i en el seu interior es combinen elements ancestrals amb productes occidentals, tot buscant una harmonia entre el món tradicional i el món modern. Sens dubte, els inuit s’han caracteritzat sempre per la seva capacitat d’adaptació, aspecte essencial per al seu desenvolupament cultural.
En alguns indrets de Grenlàndia encara podem trobar autèntics caçadors de foques que munten els seus campaments sobre el mar glaçat. Passen llargs períodes de temps fora de la seva llar, buscant menjar per alimentar a tota la seva família. La foca és l’aliment tradicional del país, junt amb la balena, l’halibut i el caribú, productes essencials per a mantenir una de les dietes nutritives més sanes del món on curiosament no trobem ni fruites ni verdures.
A bona part de Grenlàndia, el trineu de gossos no tan sols és el medi tradicional de transport sinó que a més constitueix un símbol nacional que uneix els inuit actuals amb els seus avantpassats. En aquells llocs on encara s’utilitza aquest medi de transport, hi ha més gossos que persones i els inuit es senten orgullosos de mantenir aquesta costum que hi els permet mantenir moltes de les seves tradicions culturals, aspecte prou important per a un país que està buscant la seva independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada