L’aparició de la fotografia va suposar un trasbals d’una gran magnitud en el món de la representació i especialment en els àmbits pictòrics. La nova descoberta va ser considerada d’entrada com una representació fidedigne i exacte de la realitat però, fonamentat pels artistes de l’època, totalment mancada de qualsevol valor artístic. La representació feta a través d’un aparell mecànic no podia transmetre cap sentiment ni tenir ànima. Els arquitectes, formats a les mateixes facultats artístiques que els pintors, van seguir els mateixos raonaments que els seus companys il·lustrats, de tal manera que la introducció i la utilització de la fotografia en la representació arquitectònica com a mètode d’expressió va tardar molt de temps.
Els primers exemples on s’utilitzen fotografies com a material de suport els trobem a finals del s.XIX com a material per a ser copiat, i no és fins a principis del XX que trobem els primers exemples de fotomuntatges arquitectònics.
Han hagut de passar seixanta anys, des de l’accés a la fotografia al públic en general, perquè els arquitectes emprin aquest mitjà com un mètode d’expressió més del seu possible ventall. Tot i això, la real explosió de la tècnica del fotomuntatge s’esdevé amb les primeres avantguardes, on les tècniques aplicades, tant en els moviments artístics com en els arquitectònics van de bracet en un mateix llenguatge conceptual. Aquesta simbiosi es mantindrà en les segones avantguardes i els moviments utòpics i macroestructurals com Archigram, Superstudio, Archizoom, i arquitectes com Hans Hollein. En tots els casos el fotomuntatge va esdevenir una eina ideal per defensar les seves idees irreals i contraculturals.
archigram
Felicidades por el texto y las imágenes.
ResponEliminaMe ha interesado y he dedicado algo del tiempo al tema y está, como bien apunta el texto, lleno de complejidades.
Enhorabuena y saludos