Xavier Moliner i Milhau (androna)
El projecte de gratacels de la Friedrichstrasse proposat per Mies van der Rohe es va materialitzar en tres fotomuntatges diferents pensats per presentar-se al concurs. La parcel.la triangular va condicionar la forma de l’edifici el qual, molt lligat als moviments expressionistes, va voler transmetre una forma cristal·lina i etèria que sorgia del terra, com si d’una peça de cristall es tractés.
Deixant de banda el seu valor conceptual vaig fer l’exercici d’intentar determinar fins a quin punt els tres fotomuntatges mostraven la realitat del projecte dibuixat per l’arquitecte. De seguida es va fer evident les transformacions i alteracions que va haver de fer Mies per tal de construir aquelles tres imatges per tal d’arribar al resultat desitjat. Vaig emprar la tècnica de la restitució per tal d’obtenir els punts de vista i observar si les perspectives coincidien amb els dibuixos.
Del primer fotomuntatge no s’arriba a cap resultat concloent, del segon podem observar que el resultat si acosta si modifiquem el vèrtex de l’edifici per obtenir una forma molt més aguda, i finalment, l’últim i el més concloent, és el que coincideix amb gairebé total exactitud però amb dues modificacions magistrals. La primera és que la perspectiva no correspon al punt de vista de la fotografia sinó a la perspectiva que s’obtindria de la direcció totalment oposada del carrer. La segona és que la relació entre la planta i l’alçat es veu totalment alterada, transformant l’edifici en una peça totalment esvelta, cosa que no s’obtindria amb l’alçat real dibuixat.
Mies va voler representar i arribar a la seva forma ideal, la que havia dibuixat en un primer esbós, i per aquest motiu l’últim fotomuntatge va ser finalment calcat amb carbonet per obtenir la imatge final de projecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada