David Aubert
Com viatjar pot influenciar i modificar la visió d’una persona que es va convertint amb arquitecte al llarg del transcurs d’aquests?
Aquesta breu mostra d’imatges pretén ser l’explicació cronològica de com un estudiant que comença el seu periple en la universitat s’adona què és l’arquitectura i descobreix com viure-la.
Un estudiant que pot gaudir de la magnífica oportunitat de viatjar a cinc destinacions immillorables a nivell arquitectònic, una en cada any que dura el seu pas per la universitat.
Aquest estudiant aterra durant el seu primer curs juntament amb els seus companys a Berlin. Ciutat que l’hi obrirà els ulls un cop païda la informació que n’obtindrà, temps desprès d’haver-la viscuda. Però mentrestant es mostra inicialment escèptic a tot allò que el rodeja i com sí d’uns ulls verges es tractés no atança a veure més enllà de la primera capa superficial. Això òbviament es trasllada en la seva forma de plasmar sobre paper fotogràfic aquest tipus d’arquitectura, desconeguda per el moment.
En un segon any, aquest estudiant es veu portat pels bons consells d’alguns professors a descobrir una nova capital Europea.
Així és com viatja fins a Londres, on novament no sap com copsar en un primer contacte la gran quantitat d’elements arquitectònics que l’aclaparen. Aquest cop, però, potser inconscientment més madur, mostra un ull més clínic alhora de disparar les fotografies.
Un nou curs que aquest cop el porta a Nàpols. Aquest estudiant l’han embriagat unes misterioses paraules que ha sentit dir d’aquesta bella ciutat. Esta desconcertat perquè li han dit que és l’únic reducte oriental dins del món occidental.
Majestuosos són els edificis, com també les sensacions que aquests li provoquen. Sentir-se rodejat per primer cop d’aquest ambient, que no sap com definir, el desconcerta i l’atrau fortament. Ara ja s’atreveix a ser còmplice de la seva càmera fotogràfica i com si d’una amant es tractes s’atreveix per primer cop a jugar-hi, comença a adonar-se d’haver perdut aquella innocència alhora de veure i viure l’arquitectura que anys anteriors havia tingut.
Penúltim any , aquest cop el dirigeixen a la capital Holandesa.
Amsterdam passa a ser un nou referent d’arquitectura Avantguardista, un indret on cada nova construcció sembla que sigui un banc de proves on res és estàtic i la innovació es presenta de forma continua davant dels ulls. Ara d’un estudiant de quart curs, el qual ja no el satisfà trobar un bon enquadrament per la fotografia ni aconseguir el millor punt de vista, ara busca quelcom més enllà.
Finalment ha arribat el moment un abans i un desprès, un punt i part, el viatge final de carrera. Per primer cop és aquí on des de l’alumnat es pren la iniciativa i sense cap consell per part dels professors es decideix viatjar fins les ciutats de Chicago i Nova York.
Realment una culminació adient a l’altura de cinc anys immergit de ple en la carrera, nodrint-se en molts moments dels referents que per fi pot arribar a tocar.
La forma de viure una ciutat, per part d’una persona que ha estat cinc anys estudiant-la, es troba totalment condicionada. Possiblement en molts aspectes positius, ja que ara és prou hàbil per saber dirigir la mirada i l’objectiu de la càmera, sap obviar aquelles minúcies intranscendents, per retenir el que realment importa.
És ara, però, quan una petita part d’aquest estudiant recorda amb anhel aquella innocència inicial, troba a faltar les sensacions i reflexions que l’ull desentrenat li aportava. Conscient del camí que ha deixat enrere es nega i procura no deixar de viure tal i com ho feia en un inici tots i cadascun dels viatges que encara li queden per fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada